Mobilitzacions contra la violència de gènere a Vilanova i la Geltrú
En motiu del dia Internacional contra la violència de gènere, a Vilanova i la Geltrú,s'han convocat una sèrie d'actes per protestar un cop més contra la violència masclista al nostre país. On un total de mes de 200 dones han sigut assassinades en mans dels seus marits al llarg del segle XXI.
Dissabte 24 de novembre durant la tarda performance a diferents plaçes del centre la vila escenificant casos de violència de gènere
Diumenge 25 de novembre a les 19 :00 hores,Concentració a la Plaça de la Vila
25 de novembre de 2007
Més de 650 dones han estat assassinades per la violència masclista a l'Estat Espanyol des de l'entrada al Segle XXI. Més de 200 residents als països Catalans i prop d'un centenar només a Catalunya. I aquestes esfereïdores dades només són la punta de l'iceberg de milers de vides de dones, amb noms i cognoms, que pateixen la humiliació, la vexació, la respressió, l'esclavitud,i les òsties només pel fet d'haver nascut dones. Els impactes del malson del sexisme i la violència masclista van més enllà i afecten als seus fills, a les seves amistats, a la seva família, i fins i tot als assassins que, sovint, després se suïciden. Les mesures per erradicar aquest tipus de violències són encara insuficients i precàries a la nostra societat i la prioritat d'aquesta lluita continua sent menystinguda i malentesa. Entre tots l'haurem d'anar prioritzant si no volem només lamentar-nos quan ja sigui massa tard.
Més de 650 dones han estat assassinades per la violència masclista a l'Estat Espanyol des de l'entrada al Segle XXI. Més de 200 residents als països Catalans i prop d'un centenar només a Catalunya. I aquestes esfereïdores dades només són la punta de l'iceberg de milers de vides de dones, amb noms i cognoms, que pateixen la humiliació, la vexació, la respressió, l'esclavitud,i les òsties només pel fet d'haver nascut dones. Els impactes del malson del sexisme i la violència masclista van més enllà i afecten als seus fills, a les seves amistats, a la seva família, i fins i tot als assassins que, sovint, després se suïciden. Les mesures per erradicar aquest tipus de violències són encara insuficients i precàries a la nostra societat i la prioritat d'aquesta lluita continua sent menystinguda i malentesa. Entre tots l'haurem d'anar prioritzant si no volem només lamentar-nos quan ja sigui massa tard.
Comunicat de l'esquerra independentista
En els darrers anys hi ha hagut una preocupació creixent envers la violència de gènere. Constantment en veiem les notícies a la premsa i el debat sobre el tema és present també en molts mitjans de comunicació. Hem presenciat com aquest concepte ha anat evolucionant al llarg dels anys. Inicialment s'anomenava “violència domèstica”, referint-se només en l'àmbit privat i familiar, i actualment ha derivat en un altre concepte: La violència de gènere.
Si l'anomenem així hem d'assumir el caràcter estructural de la violència de gènere, una violència que troba el seu origen en les desigualtats que genera un sistema econòmic patriarcal i capitalista i que es manifesta en diversos àmbits i envers diferents col·lectius de persones, tot i que el que en pateix més les conseqüències és el col·lectiu de dones.
Per part de les institucions es continua tractant el problema com a una “disfunció” de la societat, aplicant mesures policials i assistencialistes que s'ocupen de d'apaivagar les conseqüències més visibles però que en cap cas procuren de solucionar el problema des de l'arrel.
S'intenten atacar els símptomes amb els mateixos instruments que els han provocat: l'Estat liberal burgès i els seus aparells són còmplices i defensors de la divisió sexual del treball, basada en la institució familiar que el capital utilitza per a socialitzar els costos tot privatitzant-ne els beneficis. No podem buscar la protecció en el botxí.
Mentrestant, els rols socials i els trets de personalitat utilitzats per a construir els estereotips de gènere, es poden utilitzar per a construir l'estereotip de víctima i agressor: ara toca assenyalar els veritables culpables.
Per això, avui nosaltres ens reunim per a recordar el caràcter polític de la violència de gènere. Perquè allò personal també és polític, les nostres vides privades, els nostres patiments i les opressions que patim a causa del gènere també són política. Tant si és física, psíquica o estructural és violència i el patriarcat n'és l'estructura que la manté. Perquè violència de gènere també és:
- Rebre una pallissa per part del teu company i després sentir-te culpable.
- Maltractar-te i matar-te de gana per aconseguir un cànon estètic imposat, buscant sentir-te desitjada.
- Rebre la catalogació de malaltia mental quan la relació entre el teus òrgans sexuals i el teu gènere no segueixen el patró establert.
- El tractament d'histèrica quan expresses la teua ràbia, que t'acaba fent callar i tronar al teu paper de submissa i agradable.
- L'assetjament sexual i laboral a la feina pel fet de ser dona.
- Estar condemnada a una doble escala salarial, la precarietat i la dependència econòmica, en ser considerada pel patriarcat capitalista font d'ingressos secundària de la família.
- La prostitució en el matrimoni com a supervivència econòmica.
- La bogeria com a diganosi del teu malestar en una societat injusta i els sedants com a solució.
- Que el teu entorn, fins i tot la gent que estimes, no t'accepti per la teva opció sexual, que no encaixa amb el model de família heterosexual.
- La desesperació d'un home en atur que perd la identitat com a mantenidor de la seva família.
- Viure el divorci com a màxim fracàs personal
- La frustració d'un home que ha fracassat en el seu rol masculí, assignat per la societat, i acaba usant la força com a últim recurs del patriarca.
En un sistema basat en la desigualtat i l'explotació, la violència és inevitable i té moltes cares, per això reACCIÓna davant la violència de gènere.
Plantem cara al patriarcat! Destruïm el capitalisme!
En els darrers anys hi ha hagut una preocupació creixent envers la violència de gènere. Constantment en veiem les notícies a la premsa i el debat sobre el tema és present també en molts mitjans de comunicació. Hem presenciat com aquest concepte ha anat evolucionant al llarg dels anys. Inicialment s'anomenava “violència domèstica”, referint-se només en l'àmbit privat i familiar, i actualment ha derivat en un altre concepte: La violència de gènere.
Si l'anomenem així hem d'assumir el caràcter estructural de la violència de gènere, una violència que troba el seu origen en les desigualtats que genera un sistema econòmic patriarcal i capitalista i que es manifesta en diversos àmbits i envers diferents col·lectius de persones, tot i que el que en pateix més les conseqüències és el col·lectiu de dones.
Per part de les institucions es continua tractant el problema com a una “disfunció” de la societat, aplicant mesures policials i assistencialistes que s'ocupen de d'apaivagar les conseqüències més visibles però que en cap cas procuren de solucionar el problema des de l'arrel.
S'intenten atacar els símptomes amb els mateixos instruments que els han provocat: l'Estat liberal burgès i els seus aparells són còmplices i defensors de la divisió sexual del treball, basada en la institució familiar que el capital utilitza per a socialitzar els costos tot privatitzant-ne els beneficis. No podem buscar la protecció en el botxí.
Mentrestant, els rols socials i els trets de personalitat utilitzats per a construir els estereotips de gènere, es poden utilitzar per a construir l'estereotip de víctima i agressor: ara toca assenyalar els veritables culpables.
Per això, avui nosaltres ens reunim per a recordar el caràcter polític de la violència de gènere. Perquè allò personal també és polític, les nostres vides privades, els nostres patiments i les opressions que patim a causa del gènere també són política. Tant si és física, psíquica o estructural és violència i el patriarcat n'és l'estructura que la manté. Perquè violència de gènere també és:
- Rebre una pallissa per part del teu company i després sentir-te culpable.
- Maltractar-te i matar-te de gana per aconseguir un cànon estètic imposat, buscant sentir-te desitjada.
- Rebre la catalogació de malaltia mental quan la relació entre el teus òrgans sexuals i el teu gènere no segueixen el patró establert.
- El tractament d'histèrica quan expresses la teua ràbia, que t'acaba fent callar i tronar al teu paper de submissa i agradable.
- L'assetjament sexual i laboral a la feina pel fet de ser dona.
- Estar condemnada a una doble escala salarial, la precarietat i la dependència econòmica, en ser considerada pel patriarcat capitalista font d'ingressos secundària de la família.
- La prostitució en el matrimoni com a supervivència econòmica.
- La bogeria com a diganosi del teu malestar en una societat injusta i els sedants com a solució.
- Que el teu entorn, fins i tot la gent que estimes, no t'accepti per la teva opció sexual, que no encaixa amb el model de família heterosexual.
- La desesperació d'un home en atur que perd la identitat com a mantenidor de la seva família.
- Viure el divorci com a màxim fracàs personal
- La frustració d'un home que ha fracassat en el seu rol masculí, assignat per la societat, i acaba usant la força com a últim recurs del patriarca.
En un sistema basat en la desigualtat i l'explotació, la violència és inevitable i té moltes cares, per això reACCIÓna davant la violència de gènere.
Plantem cara al patriarcat! Destruïm el capitalisme!
Assemblea de Joves de Vilanova i la Geltrú - Cajei
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada